Les tropes que es van aixecar en armes contra la República espanyola van començar a bombardejar Barcelona amb l’objectiu d’atemorir la població civil. A proposta del govern francès, Europa va decidir no intervenir en el conflicte espanyol. Tot i així, el govern italià i l’alemany donaren suport des del primer moment als insurrectes. L’ajuda alemanya va ser especialment important en aviació, artilleria i tancs, i els italians van enviar més tropes però de menys importància estratègica.
Mentrestant, la República es va trobar sense el suport dels seus únics aliats possibles, les democràcies europees, perquè França tancà la frontera i la Gran Bretanya decretà un embargament total contra la República. Davant d’aquesta situació l'URSS es va convertir en l’únic suport militar, tant amb armes com amb assessors dels partidaris de la República.
La Guerra Civil, i l’aviació en particular, va esdevenir un camp de proves per a les potències estrangeres que s’hi van implicar, experiències que després van utilitzar durant la Segona Guerra Mundial, les tàctiques de bombardeig terrorista assajades pels italians sobre Barcelona també formaven part d’aquest aprenentatge terrible.
Els primers atacs contra Barcelona però, no van venir de l’aire, sinó del mar. El vespre del 10 de novembre de 1936 el cuirassat Canàries, que es trobava a catorze quilòmetres mar endins, i que ja havia bombardejat altres llocs de la costa catalana va llançar alguns obusos que no van arribar a la ciutat i van caure al mar. Més endavant, el 22 de juliol del 1937, aquest cuirassat es va mostrar més efectiu i si que va provocar alguns morts a l'Eixample.
El primer bombardeig aeri va ser el 16 de març de 1937, a tres quarts de set del matí, efectuat per tres avions que van causar destrosses al barri del Poble Sec i a la Barceloneta, amb el resultat de 6 morts i 32 ferits. El segon va tenir lloc el 18 d’abril, en què un sol avió va deixar caure la seva càrrega mortal sobre l’avinguda Francesc Layret, actualment el Paral·lel i rodalies. Però el primer bombardeig aeri que causà una gran mortaldat a la ciutat de Barcelona va ser el del 29 de maig del 1937, que era el tercer que patia la ciutat i el primer de nocturn. En total es van comptabilitzar 64 morts i més de 150 ferits. Els bombardeig aeris van continuar amb certa regularitat durant els mesos de juliol i agost fins a incrementar-se el setembre i l’octubre. Durant el mes de gener de 1938 Barcelona va patir vuit bombardeigs que van afectar, principalment, al Casc Antic i que van causar la mort a unes 600 persones. Els bombardeigs més forts a la ciutat va ser els del dia 19, que va fer uns 170 morts i més de 200 ferits, i el del dia 30 el qual, en dos atacs consecutius, va provocar més de 200 víctimes mortals.
Més enllà de les morts i dels ferits que tots aquests atacs provocaven i de la desesperació de la població civil, cal destacar les terribles destrosses als edificis i a la infraestructura de la ciutat, que complicaven encara més la vida d'una població esporuguida i indefensa.
Savoia-Marchetti S.79 Sparviero //Savoia-Marchetti S.81 PipistrelloTambé ho van fer de manera habitual els hidroavions Heinkel HE-59 de la Legión Cóndor alemanya, també amb base a Mallorca.
Heinkel HE-59 Zapatones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada