dimecres, 31 d’octubre del 2007

Barcelona contra el feixisme

L’abril del 1939 l’exèrcit del general Franco va arribar al Mediterrani per Vinaròs i Catalunya va quedar aïllada de la resta de la zona republicana.

Amb la caiguda de Barcelona i Madrid al 1939 acaba la Guerra Civil i els partidaris de la República es donen per vençuts.

L'1 d’abril es va considerar acabada la guerra amb el triomf del general Franco, la qual cosa li va permetre adquirir el rang de cap de l’estat i cap del govern amb tots els poders acumulats a les seves mans. Franco va governar amb aquest sistema fins gairebé quaranta anys, fins el dia en que va morir, el 20 de novembre del 1975.

La política de Franco va ser l'inici d’un període complicat per les llibertats de Catalunya ja que s''inicià la prohibició de totes les manifestacions d’identitat catalana. En aquest sentit, entre d’altres decisions, cal destacar el decret del general Franco amb el que s’anul·là l'Estatut d’autonomia de Catalunya.

Per altra banda, la política dictatorial del general Franco va portar a Espanya, i com a conseqüència a Catalunya, a un període d’aïllament, lluny del desenvolupament econòmic, social i cultural que experimentaren la resta de països desenvolupats o en vies de desenvolupament. Però als anys 60 i 70 es produeix un cert auge econòmic i una tímida obertura a l’exterior gràcies a la imposada estabilitat política. Catalunya, en surt especialment beneficiada ja que veurà augmentar les seves capacitats econòmiques i el seu benestar social.

El sistema polític de Franco, sorgit d’una guerra, no tenia constitució. Tots els càrrecs polítics eren destinats directament pel cap de l'Estat, tant els ministres com els membres de les corts.

Es van suprimir les llibertats pròpies dels països democràtics occidentals:

- Els partits polítics i els sindicats van ser prohibits.

- Estaven restringides les llibertats d’associació i de reunió.

- Hi havia un control molt estricte de la llibertat de premsa per mitjà de censura.

- Les persones contràries a aquest règim, no podien exercir una oposició oberta.

Així doncs, hi va haver una llarga postguerra, que va durar fins els anys cinquanta. Durant aquest període es va haver de reconstruir el país, que havia quedat malmès i en una situació de fam i misèria.

Per reconstruir el país, el govern va intentar augmentar la producció agrària de regadiu mitjançant la construcció de pantans i desenvolupar la indústria.