“BARCELONA ha sido ocupada. Las tropas nacionales han entrado en la capital por las Avenidas del Oeste y del Norte, ocupando los puntos estratégicos de la ciudad”.
D'aquesta manera, amb aquestes paraules, les tropes del general Franco confirmaven la notícia de l'ocupació de la ciutat. Era un fred 26 de gener de 1939.
La llarga i terrible guerra, iniciada el 18 de juliol de 1936 amb l'aixecament de bona part de l'exèrcit espanyol contra el govern legítim de la República, havia finalitzat per als barcelonins.
Amb la fi de la guerra, a Barcelona no va arribar la pau, sinó que es va iniciar una dura postguerra que es va caracteritzar per la prohibició de les institucions, de la llengua i la cultura catalana i sobretot, per una important repressió contra els considerats contraris a la nova ideologia. Aquesta repressió va ser especialment sagnant per a la capital catalana i per als seus habitants. Molts barcelonins van perdre la seva feina per ser considerats contraris al nou règim, mentre que d'altres van ser empresonats i fins i tot afusellats per haver defensat la legalitat republicana. Per lesa noves autoritats, Barcelona simbolitzava un dels indrets més destacats del catalanisme i del republicanisme, dos dels motius pels quals les tropes rebels s'havien aixecat contra el poder legal republicà. Per aquesta raó van creure convenient que la ciutat i els seus habitants paguessin amb un alt cost aquells pecats. Aquest fet explicaria perquè Barcelona va ser l'únic territori conquerit per l'exèrcit franquista que va patir un règim especial d'ocupació que es va mantenir fins a l'agost de 1939, quatre mesos despreés de la Guerra Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada