Les forces del general Franco eren clarament superiors en totes les armes i en tots els terrenys. Pel que fa a l’aviació, els aparells nacionals volaven sobre el territori fidel a la República sense trobar cap mena d’oposició. Ni l’antiquada aviació republicana ni el foc antiaeri no representaven un risc massa gran pels moderns avions alemanys i italians de que disposava l’exèrcit de l’aire de Franco. Des de febrer de 1937 al gener de 1939, el nombre total de bombardeigs fou en torn de 180, amb més de 1.800 morts i uns 2.700 ferits. Van resultar afectats uns 1.800 edificis, dels quals 300 completament destruïts. Es llançaren unes 1.900 bombes de diferent potència.
Els més importants van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb els que la ciutat de Barcelona va conèixer el punt àlgid dels bombardeigs. En pocs dies, patí 13 bombardeigs aeris que causaren més de 500 morts, dels quals molts eren infants, i uns 1.500 ferits. El 17 de març, al migdia, un bombardeig provocà l’ensorrament de diversos edificis a la plaça Universitat, principalment a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes, just al costat de l’edifici central de la Universitat de Barcelona, que resultà afectada per l'impacte de les bombes.
Barcelona té el trist rècord d’haver estat la primera gran ciutat del món que sense estar al front de batalla, va ser víctima de bombardeigs indiscriminats que afectaren greument la població civil. Entre el 13 de febrer de 1937, dia del primer atac, i el 24 de gener de 1939, data del darrer bombardeig al port, la capital catalana va patir 385 agressions aèries.
La xifra de víctimes mortals segons dades oficials de l’època, fou d’unes 2.750 com a conseqüència directa dels bombardeigs, als quals cal afegir els que van quedar greument ferits i no van sobreviure. Els hospitalitzats van superar els 7.000 i els edificis seriosament afectats foren més de 1.800, dels quals uns quants del patrimoni religiós, llavors tancats o usats per a serveis públics.
L’àrea més afectada, després del port i la Barceloneta, que va haver de ser evacuada totalment, fou l’entorn de la plaça Catalunya, el Casc Antic, el Poble Sec i l’esquerra de l’Eixample. Els bombardeigs van tenir com a objectiu primer les indústries, tallers, magatzems, estacions de tren, instal·lacions militars i edificis oficials. Però de seguida van atacar també zones densament poblades i altres objectius civils directes, no “col·laterals”, per espantar la població. Per exemple, els bombardeigs del 16, 17 i 18 de març de 1938 al centre de Barcelona van fer gairebé un miler de morts. El secretari d’Estat nord-americà, Cordell Hull, va escriure llavors que “quan la pèrdua de vides humanes entre la població civil no combatent és potser més gran que mai en la història, crec que parlo en nom de tot el poble nord-americà si expresso un sentiment d’horror per tot el que ha passat a Barcelona...”. Set anys després, els nord-americans arrasarien ciutats alemanyes i japoneses i farien centenars de milers de víctimes civils.
El “Mercat de la Barceloneta” va ser objecte d’un bombardeig de l’aviació alemanya el dia 16 de setembre de 1938. El raid, que va fer almenys 31 morts i 124 ferits, va ser obra de 15 bimotors nazis, que van llançar un centenar de bombes a la zona. A més de la destrucció del mercat, també van quedar inutilitzats dos vaixells anglesos.
L’atac es va produir a les 10:20 hores, en plena ebullició del mercat. Els avions volaven a sis mil metres d’altitud i van provocar la mort de 31 persones -18 de les quals eren dones- i la destrucció de diversos edificis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada